2.jpg

PROJECTE DOCUMENTAL MIQUEL GRAU

En Alacant el mataren

 

Una sociedad decente es aquella cuyas instituciones no humillan a ningún ciudadano

                                                              Margalit

 

Sobre el blog

La etapa que iba a traer la democracia en España no fue sino una prolongación del franquismo, un período de violencia indiscriminada que causaría heridas profundas en quienes vivieron aquella época. Pero también en quienes la recibieron como herencia.

Durante la Transición española se extendió por el país la represión, se mantuvo la censura y se reafirmó el silencio con el fin de esconder los hechos dramáticos y miserables del pasado. Efectivamente, el daño y el dolor sufrido en aquellos años ha llegado hasta nosotros como un peso enrome, incómodo, y a veces insoportable.

A Miquel Grau lo perdimos un día de 1977. Sucedió en Alicante, pero no se trata de un suceso aislado. Constituye un caso más de asesinato por odio e intolerancia, y una razón más para llevar a cabo este proyecto.


El objetivo es, en definitiva, rendir homenaje a Miquel y a todas las víctimas de la Transición, así como romper silencios, despertar preguntas y transmitir emociones, dando voz a la educación, la música, el arte, la literatura o el periodismo y, cómo no, a la Historia misma.

La meta final és gravar un documental audiovisual amb totes les col·laboracions, amb materials escassos però suficients, un poc de creativitat i molt de sentiment.

 
 
  • Maëla Sanmartín

Un rap per Miquel Grau / Quan els joves prenen la paraula i la ràbia es transforma en art

Cantar en valenciano tiene, en muchas ocasiones, una implicación y un sentido más allá del simple hecho de cantar. No se trata de una simple actividad de entretenimiento, y quien la utiliza como medio de expresión la convierte también en un arma de reivindicación. Para Pako "El Mut", cantante del grupo Mawela, cantar en valenciano "és un dret i una obligació, és la millor forma que tinc per expressar-me i entendre'm. Per a mi, si no escriguera en valencià seria negar les meves arrels, la meva identitat, la meva essència". La música actúa también como vía de expresión emocional y como mecanismo para expresar sentimientos e ideas individuales o de una colectividad. El Mut añade: "si crec que la música i l'art té un valor a l'hora d'entendre el món, més que creadora, és la representació de la consciència". "Pense que forma part d'una consciència col·lectiva, de una forma natural de representació, que deforma cada intèrpret i artista a voluntat i deixa de ser creador o receptor i passa a ser un simple canal d'emissió del que la música o el art ens vol dir, expressar en eixe moment, context, situació".

El Mut eligió el rap como medio de expresión, un estilo que destaca por sus letras de protesta y por la cercanía y solidaridad que crea entre la gente del pueblo y de la calle. En definitiva, entre los de abajo, que son los que han tenido (a lo largo de la historia) la necesidad de hacerse oír para contar sus desgracias, sus problemas, sus miserias. "Rap no és el terme adequat, m'agrada dir Hip Hop, terme que fa referència a la cultura general (graffiti, break dance, dj i Mc, eixos són els aspectes generals). El Hip Hop a mi em va aplegar tard, potser ho faça perquè veig que és el màxim nivell del Punk". "Jo no sé cantar, jo no sé escriure i tant en el Punk com en el Hip Hop trobe una necessitat de bramar o explicar el que es sent sense la necessitat de saber o tenir nocions de música, es basa en sentir i avant".

El Mut ha compuesto "Gris al cel blau", una canción en la que se habla, entre otras cosas, del joven Miquel Grau, asesinado por la extrema derecha en 1977. Las razones que lo motivaron a escribir la letra fueron varias. "Miquel Grau podria ser jo, Miquel podries ser tu, és més, tots som Miquel. Com no parlar d'un noi assassinat per mobilitzar i organitzar-se, per fer crida a la mobilització i a l'organització". "Un crim amb un assassí indultat per un estat que ampara el feixisme. Un fet ocorregut fa ja més de 40 anys, però el context social no ha canviat res. Poc a poc anem veient com es condemna la movilització, les reivindicacions són criminalitzades i la llei ampara la repressió. Sentiments, emocions, en són moltes i s'arremolinen juntes, potser el més gran sigue el sentiment d'impotència de vore que res no canvia i estem despullats front a l'estat, i la tristor que provoca en la gent".

Por otro lado, las personas que eran adolescentes cuando Miquel fue asesinado ya son mayores, por lo que son ahora los jóvenes quienes toman las iniciativas de reivindicación de la memoria y la justicia. Son jóvenes que no vivieron aquellos duros años, y por eso son personas que casi no tienen miedo ni pena, sino más bien rabia y mucha energía. Sin embargo, hay que saber canalizar bien esta energía, y gastar las fuerzas en acciones conscientes y responsables. "No podem oblidar, ni el fet, ni les conseqüències. És ben visible que hem abandonat el sentiment de por dels majors, però la ràbia no és una resposta coherent, hem d'aprendre a utilitzar la força però amb filosofia i calma, i la ràbia no és efectiva a l'hora d'una lluita". "Els majors bé saben el valor del combat, a les manifestacions ho podem vore a petita escala, cops de porra, ulls perduts, ossos trencats, luxacions...". "Tenim ràbia i la sensació de poder-ho tot, però hem de ser conscients de fins on poden arribar les nostres accions. Ningú vol perdre la llibertat o enterrar a familiars i amics".

La letra de la canción "Gris al cel blau" está llena de metáforas: el pájaro que corre al nido, la rata sin madriguera, el agua que cae y no es suficiente para llenar el pozo, la serpiente que se arrastra... El Mut explica el significado de estas expresiones en la canción y lo que pretende expresar con ellas: "Gris al cel blau parla d'una sensació de melangia, eixos temps que foren millors, la preciada pluja que en l'horta és riquesa, però no arriba, la veiem passar o més ben dit caure i no arribar a la terra. De com continuem sense poder parlar com volem, viure com volem, de com de arraconada es por sentir una cultura i els components d'aquesta, de sentir-nos com rates sense cau, de vore com pardals aprofiten el "bum" de la construcció i s'apoderen del terreny, especulen i empobreixen al natiu". "El bram de fart i les següents frases representen eixe cicle inevitable. El peix que es mossega la cua (realment el "uróboros", una serp que es mossega la cua) és la representació celta del cicle de la vida, representa també la eterna lluita, per això la llavor mai pareix germinar i donar vida, està dins d'un cicle d'esforç inútil i lluita constant".

El Mut concluye así la entrevista: "la ferida que va deixar la mort de Miquel Grau va ser més gran del que podem imaginar, fins al punt de que hui en dia les persones que no van viure el seu assassinat se senten igualment identificades i vinculades a la figura de Miquel". Lo que une a Pako El Mut con Miquel Grau, a pesar de no haberlo conocido ni haber vivido su época, "és tindre una identitat cultural compartida en una situació molt similar. Empatitzar en la seva història és fàcil".

En este enlace podéis escuchar la canción "Gris al cel blau":

https://www.youtube.com/watch?v=ueXAMh31Zxw




104 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Participa, involucra't. Escriu-nos.

Volem que el #ProjecteMiquelGrau siga un projecte de totes.
Facilita informació, aporta idees, comparteix pensaments.
Participa, involucra't!

DSC_0284_edited.jpg
 

©2019 by Projecte Miquel Grau. Proudly created with Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now